martes, 25 de mayo de 2010

Apostem per l'educació democràtica!

Què és?

Existeixen quatre estils educatius diferents: l'estil autoritari, el permissiu, el negligent i el democràtic. Per desgràcia, avui en dia, els tres primers tenen força protagonisme en la societat. El que intentarem avui, és donar-vos informació sobre l'estil democràtic, ja que creiem que és el més adient i el que aporta més beneficis pel benestar de la familia i de la societat en general.

Farem una breu definició de cadascún d'aquests estils perquè els pogueu identificar més fàcilment:

  • Autoritari: s'imposen normes, s'espera obediència i s'utilitzen els estímuls premi i càstig. De vegades es justifica també el càstig físic.
  • Permissiu: amb llibertat sense límits, poques exigències i poc diàleg.
  • Negligent: poca responsabilitat per part dels educadors, que no esperen massa dels seus fills, ni es comprometen a res.
  • Democràtic: té en compte les necessitats emocionals de les criatures. S'estableixen normes que respecten el procés evolutiu de l'infant.


Característiques dels pares democràtics:

  • Dialoguen amb els seus fills i filles, els escolten i intenten comprendre’ls.
  • Són afectuosos i carinyosos amb els seus fills.
  • Estan disponibles i els ajuden en les dificultats.
  • Es mostren sensibles a les necessitats dels seus fills i filles.
  • Els hi dediquen temps.
  • Posen límits a la conducta, establint normes negociables i flexibles.
  • Es preocupen per conèixer amb qui es relacionen els seus fills, i s’interessen per les seves activitats de temps lliure.
  • Respecten la seva forma de pensar i estimulen el seu comportament autònom i responsable.
  • Expliquen als seus fills i filles les raons de les normes que estableixen.

Característiques de nens i nenes educats segons l'estil democràtic:
  • Tendeixen a tenir alts nivells d’autocontrol i d’autoestima.
  • Són més capaços d’afrontar situacions noves amb confiança.
  • Són persistents en les tasques que comencen.
  • Són interactius i hàbils en les relacions entre iguals, independents i afectius.
  • Acostumen a tenir valors morals interioritats.
  • Interioritzen normes i la seva competència social esta molt desenvolupada.

Consells per a impartir una educació democràtica:

  • Escolta el que diu el teu fill o filla, deixa’l acabar: Deixar que el teu fill o filla parli, que digui el què pensa o sent. És molt beneficiós pel bon funcionament de la família i pel seu benestar. Si no deixes que acabi el que vol dir i l’interromps perquè penses “Ja sé el què em dirà”, mai sabràs quines idees té ni com es sent.

  • No critiquis, no jutgis, no culpabilitzis: No ets un jutge. Si et dediques a sancionar la seva conducta de manera constant, estàs posant una barrera entre vosaltres. Si el nen es mostra enfadat i crida, el pare o mare pot corregir el seu comportament dient “Ja veig que estàs enfadat/da i em sembla normal, però si no em crides ho entendre millor. Quan et calmis podrem seguir parlant”.

  • No donis lliçons: Tendim a dir als nostres fills i filles el que han de fer. És molt més útil i beneficiós que els ensenyis a buscar solucions i que raonis els avantatges i inconvenients de cada possibilitat.

  • Dona importància al que et diu: A vegades veiem la seva preocupació per una situació o un assumpte que per nosaltres no te la menor importància, i podem pensar “No són més que tonteries, quan sigui gran se’n adonarà”. Si compte amb tu per parlar de les seves coses, valora-ho. Si no li dones importància al que et vol dir, pot ser que en el futur deixi de parlar-te de les seves coses.

  • Ensenya-li a comunicar els seus sentiments: No és suficient preguntar-li que ha fet, sinó també com s’ha sentit. Pots ajudar-lo a que entengui el que sent preguntant-li “Estàs enfadat o trist?” o dient-li “Jo estic content, i tu?”. Tots hem d’aprendre a expressar els nostres sentiments i tu pots ajudar al teu fill o filla a fer-ho.

  • Controla els teus impulsos: Pot passar que t’expliqui que ha fet coses que no t’agraden (per exemple, que ha faltat una hora a classe perquè no tenia ganes d’anar-hi). En aquests casos, no et deixis portar pels nervis; si reacciones de forma impulsiva i no raones amb ell o ella, pot ser que la pròxima vegada no confiï amb tu i no t’ho expliqui. Evita els crits, les amenaces i ordenar el que ha de fer. Quan t’hagis calmat, parla amb ella o ell i explica-li que és el que no t’agrada.

  • Ja no és un nen: En el cas dels adolescents no ho oblidis, s’està convertint en un adult. Si el tractes com un nen petit es sentirà avergonyit, i encara més davant dels seus amics o amigues. Evita criticar-lo, donar-li lliçons, i envair els seu espai personal en tot moment, especialment quan estigui amb els seus amics o amigues.

Alguns enllaços interessants:

Com us hem explicat, aquest estil, el democràtic, és el més adient, i us animem a aplicar-lo amb els vostres fills. Tot seguit us deixem un seguit d'enllaços que us facilitaran més informació d'aquest tema.

  • Test per a pares. Per descobrir quant democràtics sou.
  • Qüestionari d'estils educatius, de la Generalitat Valenciana.
  • Blog Familia y escuela. Estilos educativos i corresponsabilidad familiar.



Esperem que us serveixi aquesta informació i, igual que nosaltres ho fem, entengueu la importància de com s'eduquen els infants avui en dia i de com pot influir aquesta educació en el futur de la societat.


2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola, jo sóc educadora en una Llar d'Infants i també estic d'acord en que l'estil democràtic es la millor opció per educar. Però també es veritat, que no es sempre tot blanc o negre i que els nens/es, no tenen un estil definit, i de vegades no pots aplicar 100% un o altre. Cada nen es un món.
El que si es necessari, es tenir molta paciència, intentar entendre als nens/es el mes possible, perquè tots ho hem sigut alguna vegada, i que encara que sembli una tonteria allò que els hi passa, per a ells, que tenen la sort de que les coses mes complicades encara no les han viscut, aquestes son les pitjor del món, i entenen això podem ajudar a que en un futur sàpiguen treure endavant problemes mes greus, que l'amic o el germà no li deixi una joguina.

Escola de nines dijo...

Bona tarda,

estem d'acord amb les teves paraules.

És complicat educar seguint un sol estil educatiu. A vegades, és necessaria una mica d'autoritat per exemple, i tampoc trobem el segiment d'un estil democràtic pur, sinó que hi pot haver pinzellades d'altres estils. Tot i així, si el predominant és el democràtic, anem per bon camí.

Gràcies pel comentari i t'animem a que la propera vegada que ens escriguis, ens deixis un nom, per saber a qui ens dirigim quan contestem.

Fins aviat!!

Publicar un comentario