Escola de nines és l'escola ideal, la que hauria de ser i no és, l'escola somiada, la que trobem a faltar...
Nosaltres vam néixer a la dècada dels anys 80 i vam tenir la inmensa sort de disfrutar d'una infància especial, única, que ja no es viu avui en dia.
La nostra memòria històrica, podriem dir que comença amb els Jocs Olímpics del '92. Vam aprendre a jugar al carrer, amb xapes, amb caniques, al "escondite", a saltar a corda, al "un, dos, tres, pica paret" i, també vam ser els primers en jugar a videojocs.
Vam créixer mirant Bola de Drac, Els barrufets, Els Picapedra, La Pantera Rosa, L'Inspector Gadget, Oliver i Benji, Els Looney Tunes, Dracs i masmorres, Heidi, Seabert, Scooby Doo, David el Gnomo, Les Tortugues Ninja, Candy Candy, Popeye, Marco, Els caçafantasmes, Lucky Luke, Els fruitis, Els Ewoks, Musculman... i també series com Sensación de Vivir, Salvados por la campana, Alf, El equipo A, Los Vigilantes de la playa, Verano Azul...
I com no, no podem oblidar-nos de mencionar a l'antic Club Super 3 amb el Petri, la Nets, la Noti, el Megazero i el Tomàtic!! I evidentment, també recordar-vos el mític Espinete, Don Pimpón i altres personatges de Barrio Sésamo.
Hem viatjat en cotxes sense cinturó se seguretat als seients de darrere, sense aire acondicionat, sense air-bag i sense cadiretes especials. Anàvem amb bicicleta sense portar casc ni genolleres i els gronxadors eren de ferro. Sortíem de casa i jugàvem al carrer fins que es feia de nit, queiem i ens pelàvem els genolls i també ens trencàvem alguna dent però tot s'arreglava amb una mica de mercromina.
Quan ens vam començar a fer grans, també van tontejar amb els nens de la classe però ho feiem jugant al "Conejo de la Suerte" o com a molt, ens escriviem notetes a les hores de classe, no a través de cap xat ni xarxes socials per internet.
Si el professor o professora ens castigava, compliem amb el càstig, perquè en el cas contrari, no ens escapariem d'un càstig pitjor dels nostres pares o inclús d'un bon bolet. I si se'ns passava pel cap vacil·lar a un adult, també erem conscients de que en sortiriem escaldats.
Vam gaudir de llibertat, fracàs, respecte, responsabilitat i vam crèixer amb tot això.
Pel contrari, creiem que avui en dia es permeten massa situacions que no haurien de donar-se... L'educació pròpiament dita se'ns ha anat de les mans per varis motius. Però no estem aquí per lamentacions ni per nostàlgies, sinó per fer una mirada cap el futur. Els nens d'avui, seran els adults de demà i, és necessari, donar una inmensa importància a l'educació que reben aquests.
Escola de nines, com hem dit abans, és la nostra escola ideal perquè creiem en una educació basada en el respecte, en la responsabilitat, en l'èxit, en la honradesa, en la innocència i en la sinceritat.
Educar és el nostre futur i volem compartir amb vosaltres les nostres inquietuds, les nostres idees, el que ens interessa i el que no. Volem compartir, també, el nostre camí en aquest aprenentatge i la publicació d'informació que esperem que us pugui ser útil també a vosaltres.
Gràcies i fins aviat!
Nosaltres vam néixer a la dècada dels anys 80 i vam tenir la inmensa sort de disfrutar d'una infància especial, única, que ja no es viu avui en dia.
La nostra memòria històrica, podriem dir que comença amb els Jocs Olímpics del '92. Vam aprendre a jugar al carrer, amb xapes, amb caniques, al "escondite", a saltar a corda, al "un, dos, tres, pica paret" i, també vam ser els primers en jugar a videojocs.
Vam créixer mirant Bola de Drac, Els barrufets, Els Picapedra, La Pantera Rosa, L'Inspector Gadget, Oliver i Benji, Els Looney Tunes, Dracs i masmorres, Heidi, Seabert, Scooby Doo, David el Gnomo, Les Tortugues Ninja, Candy Candy, Popeye, Marco, Els caçafantasmes, Lucky Luke, Els fruitis, Els Ewoks, Musculman... i també series com Sensación de Vivir, Salvados por la campana, Alf, El equipo A, Los Vigilantes de la playa, Verano Azul...
I com no, no podem oblidar-nos de mencionar a l'antic Club Super 3 amb el Petri, la Nets, la Noti, el Megazero i el Tomàtic!! I evidentment, també recordar-vos el mític Espinete, Don Pimpón i altres personatges de Barrio Sésamo.
Hem viatjat en cotxes sense cinturó se seguretat als seients de darrere, sense aire acondicionat, sense air-bag i sense cadiretes especials. Anàvem amb bicicleta sense portar casc ni genolleres i els gronxadors eren de ferro. Sortíem de casa i jugàvem al carrer fins que es feia de nit, queiem i ens pelàvem els genolls i també ens trencàvem alguna dent però tot s'arreglava amb una mica de mercromina.
Quan ens vam començar a fer grans, també van tontejar amb els nens de la classe però ho feiem jugant al "Conejo de la Suerte" o com a molt, ens escriviem notetes a les hores de classe, no a través de cap xat ni xarxes socials per internet.
Si el professor o professora ens castigava, compliem amb el càstig, perquè en el cas contrari, no ens escapariem d'un càstig pitjor dels nostres pares o inclús d'un bon bolet. I si se'ns passava pel cap vacil·lar a un adult, també erem conscients de que en sortiriem escaldats.
Vam gaudir de llibertat, fracàs, respecte, responsabilitat i vam crèixer amb tot això.
Pel contrari, creiem que avui en dia es permeten massa situacions que no haurien de donar-se... L'educació pròpiament dita se'ns ha anat de les mans per varis motius. Però no estem aquí per lamentacions ni per nostàlgies, sinó per fer una mirada cap el futur. Els nens d'avui, seran els adults de demà i, és necessari, donar una inmensa importància a l'educació que reben aquests.
Escola de nines, com hem dit abans, és la nostra escola ideal perquè creiem en una educació basada en el respecte, en la responsabilitat, en l'èxit, en la honradesa, en la innocència i en la sinceritat.
Educar és el nostre futur i volem compartir amb vosaltres les nostres inquietuds, les nostres idees, el que ens interessa i el que no. Volem compartir, també, el nostre camí en aquest aprenentatge i la publicació d'informació que esperem que us pugui ser útil també a vosaltres.
Gràcies i fins aviat!
Entradas
0 comentarios:
Publicar un comentario