Pengem un article extret del diari El Periódico per reflexionar sobre un tema que està, malauradament, a l’ordre del dia.
Data de publicació: 3/4/2010
carta destacada del dia: “prevenir l’assetjament escolar és cosa de tots”
P. M. SANT CELONI
Tinc un fill de 15 anys que, per circumstàncies de la vida, té una fragilitat emocional i psicològica accentuada. Últimament, i repetides vegades, ha estat objecte d’una crueltat psicològica indescriptible per part d’alguns dels seus companys de classe amb els quals ha anat al col·legi des de primer de primària. Amb el temps, a mesura que s’ha fet palesa la seva fragilitat, les burles han anat augmentant. Vaig posar en coneixement del centre escolar els fets, però la setmana passada, amb motiu d’una sortida educativa, les coses es van desbordar de tal manera que el meu fill va desaparèixer durant gairebé vuit hores. Es va mobilitzar la Policia Local i els Mossos d’Esquadra i, per sort, la cosa va quedar només en un ensurt.
Voldria apel·lar a la consciència dels pares sobre la seva responsabilitat en tota aquesta desfeta de circumstàncies, ja que pares, mestres i alumnes ens hem de responsabilitzar del que passa a les aules i posar tots els mitjans per evitar fets com aquest. Aquesta vegada el noi és a casa sa i estalvi, però tot això podia haver desembocat en una tragèdia de la qual tothom s’hauria tret el pes de la culpa de sobre. Coneixem casos d’assetjament escolar en què els nois objecte de les burles han acabat morts per la pressió que s’ha exercit sobre ells. Demano que es repari el mal que s’ha fet al meu fill i que els responsables no només demanin perdó per por del càstig, sinó que també siguin conscients de fins on hauria pogut arribar la crueltat de les seves bretolades. Pel fet de fer-les en grup sembla que no siguin tan greus, però ho són. Diguem les coses pel seu nom, i deixem de justificar els nostres fills quan la seva crueltat pot desembocar en una tragèdia irreparable.
ADRECES D’INTERÈS
Entradas
3 comentarios:
Realment els pares han de ser més conscients dels valors que estan transmeten als seus fills. Sempre hi ha hagut burles i assetjament escolar, però sembla que enlloc d'evolucionar cap a un món més cívic i plural, estem anant a pitjor. I això no és només feina de les escoles, s'ha de fer des de casa.
Quanta raó té aquesta mare! jo de petita també vaig patir el que ara se'n diu boling; abans, d'això se'n deia gamberrades i els autors eren gamberros. Però el problema s'ha anat agreujant, donat l'avanç en les tecnologies i la pèrdua de valors de la societat actual, i ara no es fan simples gamberrades sinó que la cosa va molt més enllà.
Les seqüel·les que he patit jo des que anava a primària fins gairebé l'institut, m'han portat seriosos problemes de falta d'autoestima, falta de confiança en mi i en els altres i problemes de sociabilitat.
De mica en mica, però, me n'he anat ensortint i ara penso que el que vaig patir jo no era res comparat amb el que es pot fer patir avui en dia.
Tots els membres de la societat i hem de posar de la nostra part. Els pares, per insistir en trobar mesures que defensin els seus fills; els mestres, per detectar aquests abusos i denunciar-los sense por; els alumnes, per defensar l'agredit i fer pinya, per denunciar els fets i també aprendre el que no han de fer ni deixar fer mai als seus fills; i les administracions, per regular i castigar aquests fets tan horribles que poden acaar en tragèdies familiars que es podien haver evitat.
Bona tarda,
Us volem agrair la vosta col·laboració i els comentaris que ens heu escrit. Ens agradaria saber a qui ens dirigim, i per això us animem a que si ens torneu a escriure, ens deixeu un nom.
Teniu tota la raó, amb el pas dels anys, la societat ha donat valor a moltes coses que realment haurien de restar en segon pla, mentre que l'educació s'ha anat deixant de banda fins que ha arribt un punt en que està totalment descontrolada. S'han perdut valors personals essencials per la convivència, com per exemple el respecte, el companyerisme o l'empatia.
Arribat aquest punt, no ens enganyem, no busquem culpables, sinó que cadascú ha de ser conscient de les causes i conseqüències dels seus actes i, en el cas dels pares, dels actes dels seus fills.
Hauriem de ser conscients de que els infants d'avui seran els adults de demà i, si no fiquen solucions aviat, d'aqui uns anys, viure en aquest país serà un caos.
Potser pot semblar una exageració o dramatització de la situació, però val més prevenir que curar i, en aquest cas, tots hi hem de fer alguna aportació.
Gràcies!!
Publicar un comentario